Transparència

Aquesta setmana ha estat moguda.

Reaccions a la meva decisió, primera trobada del claustre per votar als representants al consell escolar i impugnació d’aquestes eleccions.

Dilluns, a la seu central, perquè hores d’ara ja és molt evident que si la sotsdirectora i la cap d’estudis no trepitgen l’altra seu, aquesta és la seu central, alguns companys em van preguntar sobre el correu. Alguns estranyats, per si el canvi era immediat. Altres recolzant la meva decisió.

La paraula que més va sortir a les converses va ser la transparència, que és fonamental per a que les interaccions del dia a dia siguin sòlides i de confiança. La transparència no és un concepte; és una pràctica.

Ens van comunicar que faríem un claustre per votar per al consell escolar el dimecres. Dos dies després.

Dimarts les converses es van repetir a l’altra seu, però més tranquil·les. Tot és més tranquil a l’altra seu.

Dimecres, el director em va confirmar el que ja podia sospitar: una part de l’equip directiu s’havia posat nerviosa. Li havien demanat si marxava abans d’acabar el mandat i ell els va confirmar que no. Espero que el dubte quedi a l’aire i faci que es tallin, encara que sigui una mica, a l’hora d’actuar amb la impunitat amb la que ho fan.

Dijous, una professora ens enviava un correu informant que havia demanat, formalment, impugnar les eleccions. A falta d’un espai per a la comunicació interna bidireccional, hem obert el canal amb el correu electrònic.

Espero que sigui l’inici de poder comunicar-nos obertament i amb sinceritat, de que la comunicació sigui bona. Cal que n’hi hagi, de fet, en totes direccions, que sigui clara, completa i sense por a les represàlies ni a les males cares. Cal que puguem mantenir diàlegs enriquidors.

Espero que, com a col·lectiu, ens atrevim a exigir que els processos i les preses de decisió siguin informats, comprensibles i ens incloguin. Crec que les solucions més efectives surten d’una participació àmplia i col·laborativa.

Espero que l’accés a la informació comenci a obrir-se. La informació no és només coneixement; ha de ser un bé compartit. Crec que l’accés a aquesta informació és la eina per garantir que cadascú de nosaltres tingui la claredat necessària per comprendre les dinàmiques de la nostra institució. Crec que aquesta comprensió farà que ens sentim part, que ens la sentim nostra.

Transparència. Tant de bo que sapiguem crear una cultura basada en la confiança i la comprensió mútua, en la participació constructiva de tota la comunitat educativa i en la cerca el consens sempre que sigui possible.